Notícies

  Diumenge, 24 de maig de 2015

Prèvia d'eleccions municipals: CiU i ERC es juguen la comarca

Factors com la davallada del PSC, la proliferació de llistes fantasma o la vinculació amb el procés sobiranista marcaran aquestes eleccions

Les eleccions municipals del 2011 van configurar un panorama polític a les Garrigues marcat per dos grans tendències ideològiques: per una banda, CiU, que va aconseguir l'alcaldia en 12 dels 24 pobles, i, per l'altra, el bloc conformat per ERC o Acord municipal, amb 7 alcaldies, i el PSC o Progrés Municipal, amb 4. Només a Cervià, la primera edil pertany a un partit independent. L'empat de forces entre aquests dos blocs a la comarca (amb un lleuger avantatge de CiU) l'exemplifica perfectament la composició actual del Consell Comarcal: dels 19 consellers que l'integren, 10 són convergents, 5 d'ERC o Acord Municipal i 4 del PSC o Progrés Municipal.

Després dels comicis d'aquest diumenge, però, aquest fet ja no es donarà: la davallada del PSC a la comarca farà que l'hegemonia política se la disputin CiU i ERC. A més d'aquest, són diversos els factors que marquen aquestes eleccions i que poden, sota la premissa de la divisió esmentada, fer decantar la balança cap a un costat o l'altre: d'una banda, hi ha una allau de llistes fantasma, 19 en concret, la gran majoria del PP i PSC, però també una de CiU (a Fulleda) i la dificultat que han tingut algunes formacions per trobar els membres de les llistes. També cal assenyalar el lleuger augment de llistes independents (es passa de dues a tres), i el cas dels pobles que ja tenen l'alcaldia assegurada perquè només se'n presenta una (a Puiggròs i Vinaixa, CiU, i a Cervià els independents) o en què només hi ha una única candidatura autòctona (el Cogul, l'Espluga Calba, la Floresta, Granyena de les Garrigues i Juncosa). A més, a 3 dels 24 pobles, per qüestions demogràfiques, s'hauran d'escollir menys regidors: Castelldans passa de 9 a 7, els Omellons de 7 a 5 i Fulleda de 5 a 3. La permanència de les dificultats econòmiques també ha caracteritzat la campanya electoral: la majoria de candidats no han promès gaires inversions i han apel·lat, en bona part en relació a això, a la participació ciutadana i a la implicació del teixit associatiu. A més, per primera vegada, i com que no totes les candidatures de pobles petits porten gent suficient, entraran almenys dos regidors de llistes fantasma: un al Cogul i un a Fulleda. En aquest poble, el més petit de la comarca, es dóna el cas que hi ha la que probablement és l'única llista fantasma de CiU a Catalunya. Per últim, el procés sobiranista també és un factor a tenir en compte.

Pel que fa als partits, CiU presenta 21 candidatures (no es presenta a la Granadella, Cervià i l'Espluga Calba i ho fa, a diferència del 2011, a l'Albagés i als Torms). En base a anteriors eleccions, sembla que no els afectaran les dinàmiques nacionals i aposten per mantenir la majoria de membres de les llistes i candidats (només són diferents a Puiggròs, Castelldans, Bellaguarda i el Soleràs) que els han donat la quota de poder que ostenten i que pretenen mantenir: l'alcaldia de la capital i el predomini al Consell.

ERC, en canvi, vol aconseguir erigir-se com la primera força i guanyar terreny respecte els convergents, sobretot de cara al Consell Comarcal. Presenta més candidatures que el 2011 (passa de 13 a 17) i ha apostat per la renovació de cares, sobretot a la capital, on hi ha un nou cap de llista i només repeteix un membre de la candidatura anterior. A més, alguns integrants d'altres formacions passen aquest 2015 a ERC: en el cas de la Granadella i el Soleràs provenen del PSC-PM, i en el de Castelldans, de CiU. Sembla probable que l'auge de la marca a nivell nacional i la vinculació d'aquestes eleccions amb el procés sobiranista els afavoreixi més que a la coalició convergent.

La tercera força de la comarca, el PSC, experimentarà una forta reculada: només tres candidatures de les que presenta són reals (Arbeca, Juneda i el Vilosell), les 12 restants són fantasma. A més, desapareix de la capital, on havia obtingut un regidor, i perdrà les alcaldies de la Granadella i el Soleràs, on tampoc han fet llista. Als Torms, on també governen, hi presenten una candidatura amb gent que no és del poble.

La CUP es presenta de nou a la capital, on el 2011 va obtenir un regidor. Un cop superat el relleu intern a la formació, amb noves incorporacions i amb aspiracions d'incrementar representació, els resultats que pugui fer són també un dels interrogants de la jornada.

Òbviament, les Borges serà un dels principals focus d'atenció. Aquesta vegada s'hi presenten 4 candidatures en lloc de les 6 del 2011. CiU, que ha tingut un govern plàcid, opta a la reelecció amb una llista continuista, però haurà d'assolir la majoria ella sola, ja que ara no comptarà amb la crossa de la candidatura independent, soci habitual de govern, una de les llistes que no es presenta, després de fer-ho quasi ininterrompudament des del 1979, gairebé els mateixos anys que el PSC, que també llança la tovallola. Per la seva banda, ERC de les Borges ha canviat la seva llista de dalt a baix i confia refer-se així del càstig sever que va patir el 2011 al perdre l'alcaldia. Pel que fa a la CUP, el seu paper pot ser determinant a l'hora de configurar una nova majoria.

A Juneda, el segon poble més gran de la comarca, tot apunta a la reedició de la majoria de CiU, que tindrà davant una candidatura vinculada a ERC i quasi tota nova i un PSC que recorre a la mateixa candidata de les últimes sis eleccions. L'altre poble amb més habitants de la comarca és Arbeca, l'únic on el PSC podria aguantar el cop, tot i que no es pot permetre perdre un sol regidor si vol mantenir assegurada l'alcaldia.

Article: Jordi Mir (Font: anàlisi de Miquel Andreu publicat a SomGarrigues núm. 397)

Una mesa electoral de les municipals 2015 a les Borges.

  Pujar

  • Ràdio Les Borges 107.1FM Ajuntament de les Borges Blanques

Fem xarxa