Notícies

  Dijous, 9 de juliol de 2020

El creixement de granges en zones vulnerables cau significativament des de l'entrada en vigor del decret de gestió de les dejeccions ramaderes, ara fa un any

L’aplicació del nou decret ha suposat que tant ramaders com agricultors internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen

Des de juny de 2019, a les zones vulnerables per contaminació de nitrats d'origen agrari, s'ha limitat l'ampliació i la instal·lació de noves granges. Aquest fet és conseqüència de l'entrada en vigor, ara fa un any, del Decret 153/2019 de gestió de les dejeccions ramaderes, que té com a objectiu "redreçar la situació de la contaminació d'aigües subterrànies per nitrats d'origen agrari i assolir una ramaderia i una agricultura sostenibles", segons informen des del Departament d'Agricultura.

En aquest primer any d'aplicació del decret, s'han adoptat un seguit de mesures que actualment s'estan desplegant i que comporten canvis en el sector, molt més enllà dels administratius, que estan tensionant totes les cadenes de la baula i estan produint que tant ramaders com agricultors internalitzin els costos mediambientals de les corresponents activitats que realitzen.

En termes més concrets, el Decret representa una forta limitació als creixements de les granges en zones vulnerables (ZV) i una moratòria que no permet incrementar el nombre màxim de caps de bestiar autoritzat a les explotacions ramaderes ubicades a les ZV amb major càrrega ramadera (ICR > 1,2).

El fet d'estendre determinades obligacions a tot Catalunya, en previsió que les actuals zones no vulnerables (ZNV) no hagin d'acabar designant-se com a ZV, i d'estendre obligacions també als agricultors, forma part del programa d'actuació reforçat que es va aprovar amb la publicació d'aquest Decret.

Eines per cenyir-se al màxim a la realitat

Les mesures del Decret han de permetre assolir un increment molt significatiu de l'eficiència en l'ús dels nutrients (en particular del nitrogen) en tota la cadena productiva i són el camí cap a una fertilització d'excel·lència.

Així, el sistema administratiu ha fet un gran esforç per atansar-se al més possible a la realitat, i juntament amb el reforçament dels controls, han portat a desplegar un seguit d'eines complexes administrativament, com és la declaració anual de nitrogen (DAN) i la plataforma telemàtica de traçabilitat que permet conèixer quins aplicacions s'estan realitzant a més de 10 km de lloc on s'han generat, i també eines complexes tècnicament, com és el cas del mètode del Balanç de Nitrogen (BNG).

Així mateix, cal destacar l'ús de la plataforma de traçabilitat del transport de dejeccions ramaderes amb GPS, que permet conèixer les aplicacions a llarga distància (a més de 10 km del seu lloc d'origen) assegurant una correcta gestió amb una traçabilitat real.

La disposició transitòria 1a del Decret estableix que aquest s'ha de revisar en el termini d'un any des de la propera modificació o l'ampliació de les designacions de ZV. Aquesta ampliació de ZV ha passat ja el tràmit d'informació pública i previsiblement es publicarà cap al mes de novembre.

Amb aquests equips es poden assolir aplicacions eficients i sostenibles de les dejeccions líquides.

  Pujar

  • Ràdio Les Borges 107.1FM Ajuntament de les Borges Blanques

Fem xarxa