Notícies

  Dilluns, 8 de novembre de 2021

La Generalitat retorna les restes de dos soldats republicans identificats a la fossa del Soleràs

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, també va visitar les Borges per renovar el conveni de la Xarxa d'Espais del Memorial Democràtic on, a banda de l'Espai Macià, s'ha inclòs Cal Gineret i la Ruta de les Bombes

El passat divendres, 5 de novembre, la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, va lliurar, a les seves famílies, les restes de dos soldats republicans que van morir durant la Guerra civil al Soleràs. Les víctimes són Francisco Salvador i Salvador Moreno, tots dos membres de l'exèrcit republicà, que van morir en un dels hospitals del municipi. D'aquesta manera, les restes es van recuperar en les intervencions arqueològiques que la Generalitat va fer al cementiri vell de la localitat entre l'octubre de 2017 i el maig de 2018. Les famílies de les víctimes estaven inscrites al Cens de persones desaparegudes i, gràcies a això, s'han pogut adherir al Programa de identificació genètica. Així ho va explicar Ciuró: 


El Soleràs | Descarrega'l com a: | MP3

Durant l'acte de lliurament, Ciuró va destacar que el deure del Govern consisteix a "recuperar la memòria democràtica i dignificar-la". Així mateix, la consellera va recordar que la recuperació de la memòria històrica "és un compromís del Govern i va anunciar que s'ha augmentat el pressupost fins als dos milions d'euros per a aquestes actuacions". Finalment, també va fer una crida a les famílies que tinguin desapareguts a inscriure's en el Cens de persones desaparegudes i el Programa d'indentificació genètica.

Francisco Salvador Gracia

Francisco Salvador Gracia es va sumar a l'exèrcit republicà i va lluitar al front d'Aragó. El novembre de 1938, va patir una ferida de metralla a la zona hepàtica. Va ser evacuat a un dels hospitals del Soleràs, on va morir poc després. Tenia 33 anys. La família coneixia el lloc i les circumstàncies de la seva mort per una notificació que els va fer arribar l'exèrcit republicà el gener de 1939. Així ho expliquen els seus familiars: 


Francisco Salvador | Descarrega'l com a: | MP3

Salvador Moreno Costa

Les seves restes també van ser trobades a la fossa del Soleràs, on van ser inhumades de manera provisional mentre s'esperava que poguessin ser identificades. La identificació va ser possible gràcies a la recerca que va fer la Direcció General de Memòria Democràtica per trobar la família. Les seves restes es reinhumaran al cementiri nou de Soleràs per voluntat de la família. Així ho expliquen:


Salvador Moreno | Descarrega'l com a: | MP3

Durant la Guerra Civil espanyola, el Soleràs va acollir hospitals republicans i va rebre ferits dels fronts de l'Ebre i del Segre. Més tard, el desembre de 1938, quan l'exèrcit franquista va iniciar l'ocupació de Catalunya, el conjunt de la comarca de les Garrigues es va convertir en escenari directe de la guerra.

Entre el 16 d'octubre de 2017 i el 7 de maig de 2018, la Generalitat de Catalunya va dur a terme una intervenció arqueològica al cementiri vell de la població. Fruit de la intervenció, es van exhumar les restes d'un mínim de 127 persones, entre soldats i civils. D'aquest nombre total de restes trobades a la fossa del Soleràs, s'han pogut identificar 11 persones, que ja han estat retornades a les seves famílies.

Visita de la consellera de Justícia a les Borges

Després de la visita al Soleràs, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró es va reunir amb l'alcaldessa de les Borges Blanques, Núria Palau, per renovar el conveni de la Xarxa d'Espais del Memorial Democràtic, que reconeix el valor històric i patrimonial de l'Espai Macià, i incloure dins d'aquesta mateixa xarxa Cal Gineret, l'antic molí d'oli i refugi antiaeri durant la Guerra Civil, actualment museïtzat i convertit en el Centre d'Interpretació de la Memòria Democràtica de la Guerra Civil, i també la Ruta de les Bombes de les Borges.


Lourdes Ciuró a les Borges | Descarrega'l com a: | MP3

La trobada, que es va celebrar a la Sala de Plens del consistori borgenc, també va comptar amb la presència del director general de Memòria Democràtica, Antoni Font, el president del Consell Comarcal de les Garrigues i alcalde de la Floresta, Jaume Setó, la directora d'Interior a Lleida, Montserrat Meseguer, l'exmembre de la mesa del Parlament, Ramona Barrufet, la diputada i alcaldessa de l'Albi, Anna Feliu, l'alcalde de la Pobla de Cérvoles, Jaume Estradé, i del diputat al Parlament Engelabert Montalà, entre altres autoritats nacionals i de la comarca.

Palau demana suport econòmic per millorar l'Espai Macià

Palau va voler agrair la presència de la consellera i va aprofitar la signatura d'aquest conveni per demanar al Departament de Justícia que doni suport econòmic per tal de mantenir l'Espai Macià perquè "tingui més rellevància i per millorar-ne la gestió". 

Per la seva banda, la consellera Ciuró va posar en valor la importància d'aquesta xarxa que treballa "en benefici del record i de la justícia de les víctimes del feixisme i el franquisme", i també el paper que juga l'Espai Macià com a lloc emblemàtic "que ens recorda que no podem deixar de combatre aquest feixisme que avui en dia sembla que torni a campar pels nostres carrers", va explicar Ciuró.

La consellera va fer una visita guiada a l'Espai Macià i a Cal Gineret, on va visualitzar el vídeo que permet fer un recorregut per la Ruta de les Bombes, un document gràfic que Ciuró va qualificar de "colpidor". En acabar la visita, la consellera de Justícia va felicitar Palau "pel seu compromís amb la memòria democràtica, amb la memòria col·lectiva, que volem ben viva, per poder fes justícia a les víctimes i que no es torni a repetir aquella barbàrie".

La visita de la consellera Ciuró a l'Espai Macià de les Borges (foto: Ajuntament de les Borges).

  Pujar

  • Ràdio Les Borges 107.1FM Ajuntament de les Borges Blanques

Fem xarxa