Publicitat
Notícies
Dilluns, 15 de febrer de 2021Les Garrigues, amb la mínima participació registrada en unes eleccions al Parlament, aposta novament pels partits independentistes
Junts és la força més votada, amb ERC a poca distància, i cadascun d'aquests partits ha guanyat en 12 pobles. El PSC recupera el tercer lloc i la CUP és quarta
Els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer del 2021 han enregistrat al conjunt de la comarca de les Garrigues l'índex de participació més baix de totes les convocatòries d'eleccions al Parlament des de l'any 1980, després de la dictadura franquista. En aquests comicis, que s'han celebrat enmig de la pandèmia de la covid-19, al conjunt de la comarca tenien dret a vot 13.976 persones, de les quals n'han votat 8.554 (un 61,20%). Cal recordar que les dues convocatòries anteriors, del 2017 i del 2015, es va establir el rècord de participació a les Garrigues, amb un 83,03% i un 80,88%, respectivament. Els índexs de participació en l'històric de les eleccions al Parlament són els següents: 2012 (71,84%), 2010 (63,60%), 2006 (65,80%), 2003 (73,17%), 1999 (68,15%), 1995 (71,09%), 1992 (65,74%), 1988 (64,72%), 1984 (68,95%) i 1980 (63,39%).
La comarca, de nou, s'ha mostrat clarament partidària de les opcions independentistes i Junts ha estat la força més votada, amb 2847 vots (33,95%). ERC, la segona força, ha sumat 2751 sufragis (32,81%), només a 96 de distància de Junts. En quant al partit més votat per pobles, Junts i ERC empaten, amb 12 municipis cadascun. En aquest sentit, cal assenyalar que Junts s'ha imposat a les Borges i Arbeca i ERC ho ha fet a Juneda, que són els tres pobles amb més cens. La tercera força a les Garrigues ha estat el PSC, amb 778 vots (9,28%) i que ha recuperat aquest lloc després que el 2015 fos per Ciutadans, seguit de prop per la CUP, que és quarta, amb 718 (8,56%).
Els partits constitucionalistes treuen mínims suports a les Garrigues, amb 161 vots el PP (el 2015 en va obtenir 358) i 149 Ciutadans, que experimenta una forta davallada, ja que el 2015 va ser la tercera força, amb 1095 vots. Aquestes dues opcions sumen un 3,7%. Hi ha hagut 4 pobles en què el PP no ha rebut cap suport (Bovera, el Cogul, Tarrés i els Torms) i també 4 en què Ciutadans no ha estat votat (Bellaguarda, els Omellons, Tarrés i els Torms). Pel que fa als ultradretans Vox, que han rebut molts dels vots que havien anat a Ciutadans, han obtingut un suport poc significatiu a la comarca, amb 233 vots (2,78%) i l'únic poble en què no han rebut ni un vot ha estat a Puiggròs.
El PDeCAT s'ha situat per davant de l'opció d'extrema dreta i és la cinquena força a les Garrigues, amb 344 vots (4,10%). A Fulleda i Granyena no han tret cap vot. ECP ha baixat dels 342 vots obtinguts a les eleccions del 2015 als 185 (2,21% )en aquestes i no ha rebut cap suport a Fulleda i als Torms.
El poble en què més participació hi ha hagut ha estat Tarrés (92,21%) i el que menys les Borges Blanques, amb un 55,59%. A la capital, la participació s'ha desplomat, i s'han registrat 22 punts menys que el 2015. L'única garriguenca que ocuparà un escó al Parlament és l'alcaldessa de l'Albi i delegada territorial del departament de Presidència, Anna Feliu, ja que ocupava la quarta posició de la candidatura de Junts per Lleida.
Resultats de les eleccions al Parlament del 14F del 2021 als pobles de les Garrigues:
