Opinió
Ràdio les Borges no es fa responsable dels continguts dels articles d'opinió, que no seran publicats si contenen llenguatge inapropiat o desqualificacions. L'emissora es reserva el dret de resumir els textos si sobrepassen l'espai disponible.
Els articles han d'enviar-se a l'adreça electrònica info(ELIMINAR)(ELIMINAR)@radiolesborges.cat i han d'anar acompanyats obligatòriament del nom i cognoms, DNI i telèfon de l'autor. No s'acceptaran articles d'opinió signats amb pseudònim o inicials. L'enviament de textos a aquesta secció implica l'acceptació d'aquestes normes.
El que la Casa Canal no explica...
Davant la publicació a la premsa referent al fet que la Comunitat General de Regants del Canal d'Urgell (CGRCU) ha revestit el 70 % del canal com si fos una gran notícia pel territori, ens veiem amb l'obligació moral de fer "la contra" a aquest article.
Evidentment cal ser eficients en el transport de l'aigua i s'han de fer les millores necessàries per a garantir el subministrament d'aigua a les poblacions i el reg a tots els pagesos. Però cal fer-ho de forma respectuosa i garantir la compatibilitat dels usos lúdics i paisatgístics amb els esmentats anteriorment.
La impermeabilització de la llera pot realitzar-se mitjançant múltiples solucions tècniques. La secció natural revestida amb formigó gunitat és la que garanteix una millor integració amb l'entorn. En canvi, el calaix quadrat de formigó és el que causa major impacte ambiental. La seva instal·lació suposa un elevat cost econòmic, ambiental i paisatgístic. Es podria apostar per solucions mixtes de formigó a la base i escollera als marges, fet que garantiria un funcionament òptim i, a la vegada, permetria la cohabitació amb l'arbrat.
La CGRCU s'oblida d'explicar que la preocupació i l'interès respecte a protegir les banquetes arbrades va en augment. Com ho demostra els 25 anys de treball de l'ADPN La Banqueta o la recent creació de la plataforma Canal Viu que aglutina 11 ajuntaments i una quarantena d'entitats de fins a cinc comarques diferents. També des de l'administració pública s'està vetllant per la protecció i promoció d'aquests espais. Com ho contempla el Pla Territorial de les Terres de Ponent que insta a protegir les banquetes arbrades com a element característic i singular de la plana urgellenca.
També s'oblida d'explicar que aquest revestiment de la llera ha suposat la desaparició d'entorn al 75 % de l'arbrat en tota la xarxa dels Canals d'Urgell. Per posar un exemple, a la Quarta sèquia s'ha passat de 9.712 arbres el 1963 a tenir-ne 4.803 el 2015, a pesar de les reforestacions populars i els treballs de conservació promoguts per l'associació La Banqueta i l'Ajuntament de Juneda des de fa més de 25 anys.
La Comunitat de Regants també ignora totalment l'interès turístic que poden despertar les banquetes arbrades fora de les nostres contrades: rutes turístiques o iniciatives econòmiques lligades al cicloturisme o a l'hoteleria.
Tampoc volem oblidar-nos de la progressiva pèrdua d'elements patrimonials arquitectònics dels canals d'Urgell (caselles, ponts, salts d'aigua, etc.). Tot i què, En alguns casos, gràcies a la catalogació com a BCIL, s'han pogut conservar, com és el cas del pont de Ferro o l'aqüeducte d'Agramunt, obra arquitectònica destacada dels canals d'Urgell.
Entre tots, CGRCU, entitats socials properes a la causa i l'administració pública hem de ser capaços de preservar aquestes espais. Buscar solucions que permetin compaginar els diferents usos. No ens podem permetre privar a les futures generacions de gaudir d'aquest ric patrimoni natural i arquitectònic.
