Opinió
Ràdio les Borges no es fa responsable dels continguts dels articles d'opinió, que no seran publicats si contenen llenguatge inapropiat o desqualificacions. L'emissora es reserva el dret de resumir els textos si sobrepassen l'espai disponible.
Els articles han d'enviar-se a l'adreça electrònica info(ELIMINAR)(ELIMINAR)@radiolesborges.cat i han d'anar acompanyats obligatòriament del nom i cognoms, DNI i telèfon de l'autor. No s'acceptaran articles d'opinió signats amb pseudònim o inicials. L'enviament de textos a aquesta secció implica l'acceptació d'aquestes normes.
Espai Macià, més ombres que llums
Ara fa més de dos anys de la posada en marxa de l'Espai Macià de les Borges. Com un dels impulsor, me'n sento ben orgullós. La data buscada, el 14 d'abril de 2011, enllaçava amb una de les fites més altes del nostre volgut Diputat Macià: la proclamació de la República Catalana el 1931. Amb aquest "museu" es trencava una relació d'amor no correspost entre l'home/el mite i la seua ciutat. Com un personatge així no tenia un centre que expliqués la seua grandesa i l'avançament ideològic al seu temps? Com la ciutat que el va veure forjar-se com a polític no li havia retut un sentit homenatge a l'alçada de la seua magna obra? Com una nació no és capaç de dignificar el seu pare polític modern? La ciutat, de la mà d'un govern d'ERC, ho va fer possible. Val a dir que amb el suport de diversos departaments de la Generalitat així com de la Diputació, també amb ERC en ambdós institucions.
Avui és el moment polític i social ideal per difondre l'Espai Macià arreu del país i lamentablement ha sortit més a la premsa per la voluntat de tancar-lo, per part de l'equip de Govern de CiU i Independents de les Borges, que no per la seua activitat emmudida. I tot relligat amb una escassa promoció a través de revistes especialitzades en turisme cultural i/o identitari o esdeveniments de reivindicació nacional. Les institucions que haurien d'ajudar el municipi, Diputació i Govern del país, passen també olímpicament d'aquesta promoció necessària. Sembla que els arribistes a l'independentisme encara no s'adonin que un museu així és diferent al dels carros, de sabatetes envetades, de sabons, etc. i que es mereix algun suport i no la ignorància supina. I tot això malgrat que el director del centre, l'amic Segura, ha ampliat el centre amb peces museístiques que el fan més tangible per als visitants però no es pot esperar que en un món tan competiu la promoció sigui un element a negligir.
En definitiva, l'espai és una gran valor de la ciutat de les Borges Blanques, un diamant en brut que no ens va costar diners dels borgencs fer-lo i que ens ha de servir per situar-nos en les rutes culturals i patriòtiques del país però cal que s'hi posin els mitjans i la il·lusió perquè això sigui possible.
Au, visiteu-lo, no us decebrà!
