Opinió
Ràdio les Borges no es fa responsable dels continguts dels articles d'opinió, que no seran publicats si contenen llenguatge inapropiat o desqualificacions. L'emissora es reserva el dret de resumir els textos si sobrepassen l'espai disponible.
Els articles han d'enviar-se a l'adreça electrònica info(ELIMINAR)(ELIMINAR)@radiolesborges.cat i han d'anar acompanyats obligatòriament del nom i cognoms, DNI i telèfon de l'autor. No s'acceptaran articles d'opinió signats amb pseudònim o inicials. L'enviament de textos a aquesta secció implica l'acceptació d'aquestes normes.
Unió de Pagesos rebutja el contingut del Reial decret de comercialització de l’oli d’oliva que contempla la retirada obligatòria a càrrec dels productors
Unió de Pagesos rebutja el contingut del Reial decret de comercialització de l'oli d'oliva, publicat avui al Butlletí Oficial de l'Estat, que contempla la retirada obligatòria a càrrec dels mateixos productors, ja que considera que les mesures incloses no contribueixen a millorar la crisi de preus del sector. El sindicat, a través d'Unió d'Unions, ja va fer arribar el seu posicionament contrari a aquesta regulació a l'Estat espanyol, així com esmenes a l'esborrany.
Aquest Reial decret s'ha pogut aprovar perquè el reglament transitori de la PAC inclou un nou article sobre la comercialització de l'oli d'oliva amb la suposada finalitat de millorar el funcionament del mercat. Així, modifica el Reglament 1308/2013 que regula l'Organització comuna de mercats (OCM) dels productes agraris que permet als estats membres productors establir normes de comercialització per regular-ne l'oferta. D'aquesta manera, el Reial decret publicat avui permet una autoregulació obligatòria de retirada temporal de l'oli del mercat fins a la campanya següent, per a tots els operadors en les campanyes amb un excés de producció que comporti pertorbació de mercat, i les pèrdues i/o el finançament recauen en el propi sector.
També fa referència, com a mesures complementàries, a una regulació del rendiment d'extracció d'oli de la pasta d'oliva que es destini a un ús no alimentari, a la fixació d'un rendiment màxim d'oliva per hectàrea i a una planificació de la producció mitjançant collita primerenca en funció de la varietat. Aquestes mesures es podran impulsar en normatives successives.
Unió de Pagesos també explica, en el seu comunicat, que "organitzacions agràries com ASAJA, JARC-COAG i UPA han impulsat aquestes mesures i han donat suport a la normativa perquè es financin des del mateix sector i no amb fons de la Política Agrària Comuna (PAC) o a càrrec dels fons extraordinaris de la reserva de crisi d'aquesta per al sector agrari".
Cal tenir en compte que a l'Estat espanyol, els productors d'oli són els segons, després dels de conreus herbacis, que més aporten a la reserva de crisi en el sector agrari de la PAC, amb un 20% aproximadament, uns 11 milions d'euros anuals. La reserva de crisi és un instrument creat per a crisis i pertorbacions de mercat, i es constitueix aplicant cada any una reducció dels ajuts directes de la PAC. Per aquest motiu, al sindicat li resulta sorprenent que organitzacions del mateix sector hagin optat per mecanismes que aniran exclusivament a càrrec dels productors en comptes d'anar per la via dels mecanismes que ja preveu l'OCM per fer front a situacions de crisi.
Les mesures previstes en el Reial decret seran activades pel Ministeri tenint en compte la consulta d'entitats com l'organització Interprofessional Aceite de Oliva Español. En aquest sentit, Unió de Pagesos ja ha expressat que cal apostar per desvincular el sector de l'oli a Catalunya d'aquesta organització, ja que la promoció que fa del producte no afavoreix els interessos de la pagesia catalana, la qual aposta per olis verges i extra verges com a símbol de qualitat.
Els productors d'oli de l'Estat espanyol van patir el 2020 una greu crisi econòmica, ja que el valor de la producció va caure a 1.467,27 milions d'euros, un 46,32% menys respecte a la mitjana dels darrers cinc anys, que va ser de 2.634,95 milions d'euros, segons dades del Ministeri. Cal recordar que el 2020 només es va aplicar la mesura extraordinària de l'emmagatzemament privat, amb un cost de 30 milions d'euros, mentre que les importacions van augmentar un 164%, i el Govern estatal i les organitzacions agràries que recolzen l'autoregulació a càrrec dels productors no van defensar la declaració de pertorbació de mercat i les mesures extraordinàries per pal·liar les conseqüències per als productors, totes elles finançades al 100% per la Unió Europea.
