Opinió
Ràdio les Borges no es fa responsable dels continguts dels articles d'opinió, que no seran publicats si contenen llenguatge inapropiat o desqualificacions. L'emissora es reserva el dret de resumir els textos si sobrepassen l'espai disponible.
Els articles han d'enviar-se a l'adreça electrònica info(ELIMINAR)(ELIMINAR)@radiolesborges.cat i han d'anar acompanyats obligatòriament del nom i cognoms, DNI i telèfon de l'autor. No s'acceptaran articles d'opinió signats amb pseudònim o inicials. L'enviament de textos a aquesta secció implica l'acceptació d'aquestes normes.
Sense connexió a la comarca i aquí no ha passat res...
És indignant, resulta que el passat 25 d'abril, milers de persones a les Garrigues es van quedar sense cobertura telefònica. Més d'un poble afectat (em consten les Borges, Arbeca i el meu, Juneda), sense telèfon fix ni internet des del migdia (entre les 13 i les 14 hores) fins a les 19.30, quan van restablir la connexió. I algú se n'ha fet ressò? No! I ara, què han de dir aquesta gent de rodalies.
Van ser més de sis hores d'absoluta desconnexió. Em pregunto què hauria passat si això hagués succeït a una illa de cases sencera de capital (ja no dic ni si hagués passat a Barcelona, que allí són més importants encara en els mitjans). Mobilitzacions massives contra les companyies subministradores i una demanda per reduir la competitivitat de les empreses afectades, com a mínim. I què fem a la plana? Aguantar estoicament, repassar els endolls de casa, trucar a les companyies amb el mòbil (si tens sort de tenir cobertura) i escoltar amb paciència com un robot et diu "su zona ha sido afectada por una avería, se está trabajando en ello" abans que et pengin bruscament i no puguis ni preguntar si hi ha una previsió de quan es restablirà el servei que pagues cada mes (i no pas barat). Fer baixar la reputació de les empreses i la qualitat de vida del territori no ha estat ni recollit pels mitjans, ni fascinant, ni els usuaris tenim la força perquè l'empresa ens compensi d'alguna manera. Que va. A final de mes ja ens trobarem el rebut, i pobre de tu que t'endarrereixis sis hores a pagar-lo. I els que treballem on-line, festa forçosa i a quedar ben retratats, com si no fos prou difícil mantenir-se entre la competència. Una tarda de bogeria i aquí no passa res, perquè les telecomunicacions no són un servei bàsic (no?). I ningú ha demanat disculpes, ni s'ha especificat què va passar o si pot tornar a passar. La informació que ofereixen les companyies a la tranquil·litat del client, més que fosca, és nul·la. I ningú té perquè assabentar-se de res, tot i que la imatge de les marques segueix igual, amb els senyors consellers, vocals i grans consultors (expolítics) de les entitats amb sous de desenes de milers d'euros que no en tenen ni idea del que ens costa pagar una pinta a la gent de carrer.
Em rebenta pensar en totes aquelles persones que havien de trucar al CAP de les Borges i s'hi havien de dirigir amb transport privat. Quina gràcia per la gent amb urgències mèdiques. Tots aquells padrins i padrines que compten amb la seguretat del "medalló" (o teleassistència), doncs, ja podien caure i estar-se sis hores tirats al terra, i ningú dirà res de res!
Així com a alguns mitjans o partits optimistes es diu que "ens estem recuperant", com es pot recuperar un país (no entraré en qüestions si Catalunya, Espanya o "Pokón") si ni s'inverteix en infraestructura ni ningú canvia res. Aguantem, sobrevivim i, a sobre, amb revesos inesperats. El "si tot va bé, no ho toquis" ja fa temps que és un sistema obsolet que ha deixat o ha de deixar de funcionar. Perquè a rodalies ja n'estem ben farts de tants talls. I no sols telefònics. Que la llum es veu que per molt que la paguis, de tant en tant te la tallaran igual i si et crema l'ordinador pels desajustos de tensió és culpa teva.
Així doncs, com a client de línia telefònica i internet (en el meu cas de Movistar, i suposo que les demés també perquè de qui és la línia?), em queixo, m'exalto i m'indigno enormement (dos dies després perquè he hagut de recuperar el temps perdut). No només amb la companyia, sinó amb la incapacitat de tenir unes condicions de telecomunicacions dignes i que paguem sobradament sota unes condicions paupèrrimes (si ho comparem amb el servei que reben els nostres homònims europeus dels que tan orgullosos estem i en volem ser part).
Ha arribat un punt en què no sé si és que aquest tipus de companyies ens prenen per imbècils als de comarques o és que realment ho som per no queixar-nos prou. Només diré que "summer is comming" amb més augment de preus i talls elèctrics per l'increment d'aires condicionats. I quan ens tornin a tallar la llum o el telèfon tampoc direm res o no acabarà sortint a la llum perquè, és clar, no hi haurà llum. I pobret de tu que intentis funcionar amb plaques solars o altres mètodes comunicatius que et multaran sí o sí, no fos cas que te'n sortissis i desestabilitzessis el seu sistema. Així que, consumidor, consumeix i calla.
Quin fart de riure de tots aquells comerços que no podien usar la visa, ni rebre trucades (de clients, proveïdors, comandes, etc.). O si necessitaves treure diners del caixer, o si tenien un software que treballa des d'un servidor llunyà, adéu informació, adéu negoci i adéu reputació. Però clar, no ens podem queixar aquest cop que se'ns ha malmès l'aliment de la nevera, perquè això d'internet només es necessita per passar l'estona, es veu.
Demanaria als polítics de rodalies, aquells que encara podem saludar pel carrer i els de més enllà, que fessin el favor de lluitar pels nostres drets contra aquestes companyies. Quin territori promocionarem si ni hi podem fer oci ni negoci en qüestió d'infraestructures digitals? Perquè consumidor a consumidor, no ens en sortim. Tant suport als emprenedors i autoocupats, tant suport a la tecnologia "lliure, quasi gratuïta i eficient" i permeten que un dia es perdi gran part de la jornada laboral com si res. Tanquem la paradeta, doncs? Això és el que es preguntaven moltes caixeres de supermercat, perquè als pobles també n'hi ha de supermercats, sabeu?
Clar que, per sort, alguns encara podíem trastejar amb smartphones (i tarifes de dades que es van veure superades en escreix) o tornant a comptar i fer llistes de productes a mà per passar-ho més tard. A espavilar-se, que no paguem quotes de línia, no? Fins quan ha de durar aquesta broma de desinformació?
A tot això, em sap greu pels operaris de manteniment de línia que han de recollir els plats bruts d'unes empreses que es neguen a invertir en allò que fa falta i per una gent que suposa un tros tan petit del seu pastís (però paguen a exministres i expresidents, que aquests sí que donen imatge i beneficis). I mentre puguem pagar rai, oi?
Així que l'endemà, la diada a les Garrigues ens va portar un gran ensurt. Crec fermament que necessitem més d'un cavaller o heroïna que ens salvi de la immunitat de les grans corporacions. Perquè això que són més competitius i tenen més recursos és més llegendari que el propi drac.
